Sessions 17 i 19 de febrer del 2009

Hola a tots i totes!

Començo el meu relat setmanal sobre el que ha succeït a la classe...

Les dues sessions d’aquesta setmana han estat molt diferents:

La primera d’elles ha servit per presentar-nos materials relacionats amb l’assignatura: lectures, pel·lícules, obres de teatre, etc. Ha resultat una activitat interessant, sobretot, perquè ens ha servit com a font d’inspiració per a molts, ja que ens ha animat a ser nosaltres mateixos els que fem propostes similars a les realitzades a classe.

La segona sessió ha estat la primera de caire teòric, ja que hem començat a estudiar les relacions que es poden donar entre les diferents cultures considerant que aquestes són estàtiques i no dinàmiques (aquesta és l’única manera d’entendre aquestes concepcions teòriques).

La teoria sorgeix des d’un punt de partida el qual considera que tothom parla des d’una posició, és a dir, des d’uns referents culturals el quals són apresos i contradictoris alhora. És gràcies a aquestes contradiccions que es pot parlar de diàleg i relació entre cultures i de dinamisme de les cultures.

Aquestes posicions són, bàsicament, dues:

1. ETNOCENTRISME (“sóc superior”): on mana el punt de vista propi. Es manifesta de diverses formes:

• Particularista i autocomplaent: visió fonamentalisme. Existeix un aïllament de la resta.
• Universalista i complaent: es tracta d’una visió evolucionista on la cultura occidental és vista com a model.
• Etnocentrisme càndid: sense crítica, que no es deté a pensar en el tema.
• Etnocentrisme crític: antiracista, procura cercar la identitat pròpia,

2. RELATIVISME: es dóna quan no existeixen punts de comparació. També es manifesta de vàries maneres:

• Incompatible: creuen que les cultures no poden conviure.
• Irreductible: les cultures no es poden comparar.

Arrel de la presentació d’ambdues posicions ens l’Enric ens ha plantejat un interrogant: quina seria l’opinió de la gent si preguntessin si creuen que les cultures són comparables?

Buff!quina pregunteta Enric...Jo crec que si que ho són, encara que n’hi ha que sembla molt difícil, però el que pensi la resta de la gent, segurament, serà molt diferent del que pugui pensar jo:)

Per acabar la setmana, hem conegut els resultats que es donen al posar-se en contacte diferents cultures:

• Assimilació (etnocèntric): la meva cultura és la millor i l’altra està obligada a adoptar-la: orgull ètnic (fonamentalisme).
• Naturalització (etnocèntric): es dóna quan l’altra persona accepta altra cultura voluntàriament.
• Biculturalitat (relativista): existeix una hibridació, ja que hi ha competència entre cultures.
• Multiculturalitat (relativista): es dóna competència entre cultures: mestissatge.
• Interculturalitat: competència global. Integració: universalisme. Equilibri entre cultures.

La veritat és que són termes interessants però complicats alhora perquè són semblants i diferents alhora. Mai m’havia parat a pensar que existien tants conceptes relacionats amb el tema.

Fins aviat people!

"Oriente es oriente"

Hola a tots i totes!

Durant aquesta setmana a classe hem parlat de diversos materials (llibres, pel·lícules, etc.) relacionats amb l’assignatura.

Per aquest motiu, i veiem que alguns dels meus companys també han realitzat les seves recomanacions a través dels seus blogs, m’he animat a recomanar una pel·lícula que vaig veure fa un temps i que em va encantar: Oriente es Oriente.

Oriente es Oriente (East is East) és una comèdia dirigida per Damien o’Donnel que va ser estrenada al gener de 1999. Tracta un tema bastant controvertit, ja que parla d’una religió (i cultura) bastant ”polèmica”: la musulmana.

La pel:lícula mostra la vida d’una família governada amb mà de ferro pel seu patriarca:en George Khan (apodat “Gengis” pels seus fills), un orgullós pakistanès propietari d'una freiduría de peix i patates (la típica “fish and xips” britànica). “Gengis” creu que està criant als seus set fills perquè siguin uns pakistanesos respectables, però visquent a Salford, nord d'Anglaterra, al 197, aquesta és una tasca que resulta d’allò més complicada. Ella, l'esposa anglesa de George, a pesar que ama i intenta a honrar al seu marit, també desitja que els seus fills siguin feliços. Els fills d'Ella i George es resisteixen a caure en el parany d'uns matrimonis concertats. La seva aspiració és ser ciutadans d'un món modern i alliberat.

És una pel·lícula molt divertida que reflexa, clarament, com el pare intenta imposar la seva religió als seus fills i com ells no ho volen. Això m’ha fet plantejar-me varis dubtes:

- Es pot imposar una cultura?

- Com influeix la societat en la cultura de cadascun de nosaltres?

- Resulta molt difícil una relació entre persones de diferents cultures, per què és així si cadascun hauria de respectar la cultura de l’altre?

Són tantes les preguntes sense resposta que la llista aquesta es faria interminable i ens passaríem hores i hores debatent-les.

Recomano que mireu aquesta pel·lícula (si no la trobeu demanar-me-la i us la gravo) i que feu a una ullada a aquest enllaç: http://www.aragob.es/san/cineysalud/descargas/orienteprofe.pdf al qual trobareu una guia didàctica molt interessant amb la qual analitzar i treballar mitjançant aquesta pel·lícula.

Ens veiem el pròxim dimarts!

Sessions 10 i 12 de febrer del 2009

Hola a tots i totes!

A aquestes dues primeres sessions de l’assignatura hem intentat donar-li significat a un terme d’allò més complicat: CULTURA.
El principal problema amb que ens trobem a l’hora d’intentar definir aquesta paraula és que la seva delimitació és d’allò més complicada. Per aquest motiu, quan l’Enric ens ha preguntat sobre que pensem que és la cultura cadascú ha dit una idea que, potser, no s’assemblava en res al que havia dit un altre.
Després del debat generat, una de les poques coses que ha quedat clara és que dintre d’una societat podem haver-hi vàries cultures.
Tot seguit, hem intentat exemplificar el que NO és cultura i, com era de suposar, va ser gairebé impossible, ja que si no sabem definir el que és la cultura, resulta molt difícil saber el que no ho és.
Els antropòlegs tracten d’aclarir-nos tots aquests conceptes relacionats amb cultura mitjançant l’estudi d’aquestes, no obstant, els queda molt camí per recórrer.
No hem sabut donar un significat de cultura però sí hem distingit dos termes molt semblant entre ells: ètnia i raça. La ètnia fa referència a la llengua, la religió, etc. d’una comunitat i la raça al seus trets físics i atributs externes (fenotip, taxonomia.
Continuant amb la sessió, hem contraposat cultura i natura tot tenint en compte el concepte de civilització. És a dir, la cultura està relacionada amb la civilització, posat que aquesta respon a una estructura política com és l’Estat el qual darrera té una idea de progrés contraposada a la natura, ja que la cultura pretén civilitzar als bàrbars o salvatges que surten de la natura.
Per últim, a la primera d’aquestes dues sessions, hem definit dos termes semblants, però molt diferents, als quals “pot haver-hi” cultura:

• SOCIETAT: Grup de persones que comparteixen un mateix hàbitat al qual es creen una sèrie de relacions d’on surt la política.
• COMUNITAT: Grup de persones que comparteixen un hàbitat i unes creences. Aquesta és la paraula més semblant a cultura.

Per començar la segona de les sessions, hem analitzat les diferents definicions de cultura que podem trobar a http://es.wikipedia.org/wiki/Cultura. D’aquest anàlisis es poden destacar diferents aspectes com:

• Hi ha més d’una cultura dintre d’una societat.
• És més apropiat parlar de poble o comunitat que de societat.
• La cultura implica un sentiment de pertinença.
• Etc.

A més, l’Enric ens ha parlat de la teoria que busca estructures comunes entre les diferents cultures: l’ ESTRUCTURALISME.
L’antropologia busca els elements comuns entre diverses cultures, ja que tota definició de cultura deixa alguna idea fora: és exclusió. Per això l’Enric ens ha parlat de definicions de cultura que donen antropòlegs que hem de conèixer:

• TYLOR (1871): Defineix la cultura com a un conjunt de creences.
• BENEDICT (1934): Veu la cultura com un element que uneix als humans: relacions, etc.
• MALINOWSKI (1931): Parla de la capacitat del éssers humans per crear cultura, és a dir, la veu com a un artefacte humà. Es tracta d’un enfocament clarament materialista.
• WHITE (1959): Per a ell la cultura és el conjunt extern als humans, és a dir, allò que no és somàtic (extracorporal). A partir d’aquí tot es vàlid:RELATIVISME.
• LÈVI-STRAUSS (1949): Desenvolupa una teoria estructuralista la qual creu que la introducció d’una nova estructura fa que la cultura es modifiqui.

Per últim, l’Enric ens ha proporcionat una sèrie de qüestions a plantejar-nos per tal d’ajudar-nos a identificar elements comuns i diferenciadors entre les diferents cultures:

• Com podem captar l’essència d’una cultura? És a dir, com interpreto el que m’expliquen les persones sobre la seva cultura.
• Fins a quin punt podem dir què és una cultura?
• Podem valorar cultures bones / dolentes, fortes / dèbils? Com?

Fins a un altra:)