Sessions 17 i 19 de febrer del 2009

Hola a tots i totes!

Començo el meu relat setmanal sobre el que ha succeït a la classe...

Les dues sessions d’aquesta setmana han estat molt diferents:

La primera d’elles ha servit per presentar-nos materials relacionats amb l’assignatura: lectures, pel·lícules, obres de teatre, etc. Ha resultat una activitat interessant, sobretot, perquè ens ha servit com a font d’inspiració per a molts, ja que ens ha animat a ser nosaltres mateixos els que fem propostes similars a les realitzades a classe.

La segona sessió ha estat la primera de caire teòric, ja que hem començat a estudiar les relacions que es poden donar entre les diferents cultures considerant que aquestes són estàtiques i no dinàmiques (aquesta és l’única manera d’entendre aquestes concepcions teòriques).

La teoria sorgeix des d’un punt de partida el qual considera que tothom parla des d’una posició, és a dir, des d’uns referents culturals el quals són apresos i contradictoris alhora. És gràcies a aquestes contradiccions que es pot parlar de diàleg i relació entre cultures i de dinamisme de les cultures.

Aquestes posicions són, bàsicament, dues:

1. ETNOCENTRISME (“sóc superior”): on mana el punt de vista propi. Es manifesta de diverses formes:

• Particularista i autocomplaent: visió fonamentalisme. Existeix un aïllament de la resta.
• Universalista i complaent: es tracta d’una visió evolucionista on la cultura occidental és vista com a model.
• Etnocentrisme càndid: sense crítica, que no es deté a pensar en el tema.
• Etnocentrisme crític: antiracista, procura cercar la identitat pròpia,

2. RELATIVISME: es dóna quan no existeixen punts de comparació. També es manifesta de vàries maneres:

• Incompatible: creuen que les cultures no poden conviure.
• Irreductible: les cultures no es poden comparar.

Arrel de la presentació d’ambdues posicions ens l’Enric ens ha plantejat un interrogant: quina seria l’opinió de la gent si preguntessin si creuen que les cultures són comparables?

Buff!quina pregunteta Enric...Jo crec que si que ho són, encara que n’hi ha que sembla molt difícil, però el que pensi la resta de la gent, segurament, serà molt diferent del que pugui pensar jo:)

Per acabar la setmana, hem conegut els resultats que es donen al posar-se en contacte diferents cultures:

• Assimilació (etnocèntric): la meva cultura és la millor i l’altra està obligada a adoptar-la: orgull ètnic (fonamentalisme).
• Naturalització (etnocèntric): es dóna quan l’altra persona accepta altra cultura voluntàriament.
• Biculturalitat (relativista): existeix una hibridació, ja que hi ha competència entre cultures.
• Multiculturalitat (relativista): es dóna competència entre cultures: mestissatge.
• Interculturalitat: competència global. Integració: universalisme. Equilibri entre cultures.

La veritat és que són termes interessants però complicats alhora perquè són semblants i diferents alhora. Mai m’havia parat a pensar que existien tants conceptes relacionats amb el tema.

Fins aviat people!