19 de març del 2009
Apunts varis;)
16 de març del 2009
El mapa dels prejudicis
Per a més informació: http://blogoscoped.com/prejudice/
14 de març del 2009
Algunes coses sobre el racisme
La pel·lícula “Do the right thing!” que varem veure a classe el passat dijous 26 de febrer va servir com a introducció del tema que hem tractat aquesta setmana: el RACISME.
En primer lloc, hem donat una definició d’aquest terme el qual fa referència al rebuig a races (en quant a atributs físics) i/o a col·lectius. Això últim és molt important, ja que quan hi ha racisme sempre hi ha d’haver algun referent de grup.
Tot seguit hem definit paraules associades al racisme:
XENOFÒBIA: Es dóna quan existeix rebuig o por cap a persones o grups en concret que venen de fora. L’immigrant és la seva víctima.
MIXOFÒBIA: Es manifesta quan es té por a la barreja (mixofília és la paraula contrària, ja que significa “amor a la barreja”).
A més de distingir els termes anterior, hem descrit les grans potències del racista:
1. Simplificació del discurs: A través de discursos simples i estereotipats aconsegueix un gran poder mobilitzador. (Per tant, el discurs pedagògic antiracista ha de ser el més complex possible aportant arguments totalment contraris al discurs racista).
2. Retorsió: L’Enric ens parla d’en Taguieff, l’antropòleg que va introduir aquest concepte, el qual fa referència a com el racista, després de simplificar el seu discurs , el retorça tot girant el seu argument, ja que, per justificar el que diu, torna a simplificar el discurs i el canvia.
Per últim, destacaré una sèrie de característiques (que varem explicar a classe), que descriuen com es genera el discurs racista (relacionades amb les condicions que s’han de donar per a que triomfi un discurs totalitarista):
- Glorifiquen una causa que prenen com a revolució.
- Existeix un lideratge el qual es pres com a un referent ideològic.
- El reduccionisme causa el binarisme (bo o dolent) que genera els estereotips.
Fins molt aviat gent;)
4 de març del 2009
"Do the right thing" ("Haz lo que debas")
Hola a tots i totes!
El passat dijous 26 de febrer, l’Enric ens va passar un vídeo amb talls de la pel·lícula “Do the right thing” (“Haz lo que debas”) rodada l’any 1989 i dirigida per en Spike Lee.
Parla de la vida a un dels barris més humils de Brooklyn, Bedford Stuyve, la població del qual és, majoritàriament, gent de “raça” negra que conviuen amb coreans, “portorriqueños” i italoamericans. Aquests últims posseeixen una pizzeria la clientela de la qual és de “raça” negra. A aquest lloc es desencadenen els fets que portaran al barri cap al racisme marcat per la violència.
És una pel·lícula molt divertida i interessant a la vegada que m’ha semblat d’allò més idònia per introduir el tema que estem tractant ara a classe: el racisme.
Per als que vulgueu veure la pel·lícula us la recomano, jo mateixa me la miraré perquè tampoc la he vist sencera.
Us fico uns vídeos amb escenes que varem veure a la classe per a que us feu una idea de per on van els tirs:
Per a concloure la pel·lícula apareixen dues cites textuals molt diferents de dos afroamericans molt coneguts:
La primera d’elles va ser dita per en Martin Luther King, el qual es posiciona totalment en contra de la violència. A continuació us mostro el més destacable de la cita:
"Como método por lograr la justicia racial, la violencia resulta, a la vez, poco práctica y inmoral. Resulta poco práctica porque es una espiral descendente que acaba con la destrucción total. (…). Es inmoral porque lo que busca es humillar al oponente más que buscar su comprensión; busca aniquilar y no convencer (…) porque se alimenta de odio y no de amor. (…) Sume a la sociedad en un monólogo en vez de promover el diálogo. La violencia acaba por destruirse a sí misma. (…)".
La segona, proclamada per en Malcolm X, és completament diferent, ja que es mostra defensor de la violència com a legítima defensa. A continuació trobem la cita sencera perquè se li pot treure molt suc:
"Pienso que hay mucha gente buena a América, pero también gente mala, y los malos son aquellos que parecen disponer de todo el poder y que están en esta posición por negarnos lo que tú y yo necesitamos. Delante de esta situación, tú y yo tenemos que conservar el derecho a hacer todo lo que sea necesario por acabar con una situación así. Esto no significa que yo defienda la violencia, pero tampoco estoy en contra de la violencia en legítima defensa, que yo denomino inteligencia".
Aquesta última cita m’ha fet reflexionar perquè, tot i que no m’agrada gens la violència, si algú vol maltractar-nos, per què no ens podem defensar? Què penseu vosaltres?
Espero les vostres opinions!
3 de març del 2009
Sobre la diferència i altres termes...
SINCRETISME: Recull d’altres opcions, és a dir, incorporació d’elements culturals d’altres grups a la pròpia cultura.
MULTICULTURALITAT: Es dóna quan hi ha presència d’una diversitat cultural apreciable. Es tracta d’un terme poc utilitzat.
INTERCULTURALITAT: Implica relació i intercanvi (comunicació)entre cultures, per a que es doni de forma pròpiament dita ha d’existir un producte nou (“nova cultura”). Aquest terme s’utilitza més que l’anterior.
MULTICULTURALISME: Moviment que defensa la multiculturalitat. Terme que s’empra freqüentment.
INTERCULTURALISME: Moviment de defensa de la interculturalitat. Terme que s’utilitza menys que l’anterior.
El multiculturalisme, en vàries ocasions, es confon amb la defensa de la diversitat cultural, però són conceptes diferents. Ja que, la diversitat és un terme identificat amb un model etnocèntric al qual s’identifiquen les cultures diferents a la pròpia per tal de tractar-les.
Això m’ha fet pensar que mai m’ho havia plantejat així perquè a l’escola ens ho “vénen” d’una manera molt diferent que “t’arribes a creure”...
Per continuar, l’Enric ens va explicar tres teories sobre la promoció i abordament de la diferència. No obstant, abans de començar l’explicació de cadascuna d’elles, són necessàries dues premisses:
1. Acceptem la diferència. És evident que existeixen diferents cultures.
2. Acceptem la diferència com a valor humà. Se li dóna tractament educatiu i cultural.
Un cop conegudes les consideracions prèvies, passo a descriure les tres teories:
1. TEORIA DEL DÈFICIT: La diferència és vista com un obstacle, una mancança, un dèficit que genera desigualtats. Per resoldre-les hem de compensar-les mitjançant mecanismes per superar la diferència i, així, establir-nos problemes.
2. TEORIA DE LA RIQUESA: La diferència és vista com un guany, un benefici perquè coneixes altres cultures. Des d’aquesta teoria es defensa que la diferència es una riquesa (biodiversitat) que s’ha de protegir.
3. TEORIA DE LA TRANSFORMACIÓ: La diferència és una oportunitat de crear ponts i contrastos. La diversitat cultural t’obliga a plantejar-te la teva pròpia cultura, és a dir, s’ha de procurar mantenir un equilibri.
De les tres teories exposades tinc bastant clar que la que reflexa millor la nostra societat és la primera d’elles, vosaltres que en penseu?
Fins aviat!