Hola a tothom!

Després de quasi 4 mesos de classe aquest semestre s'acaba. Per primer cop a la meva vida l'acabo sabent que, si tot va com m'espero, m'enduré una Llicenciatura sota el braç i podré dir que, després de 5 anyets currant-m'ho, sóc pedagoga! :)

Volia començar aquest últim post de l'assignatura expressant la meva alegria i, a la vegada, incertesa davant del pròxim que està el fet de ser llicenciada, tot perquè sé que molts de vosaltres esteu passant pel mateix moment que jo.

Però aquest no és el tema del que us volia parlar... Amb aquesta entrada la meva intenció és tancar l'assignatura "Educació Multicultural a Catalunya", tot esmentant alguns dels molts coneixements que m'ha aportat aquesta.

L'assignatura va començar quan ens vam preguntar que significa cultura i, realment, avui dia segueixo sense saber-ho, ja que si he descobert alguna cosa durant aquest semestre és que això de la cultura no és tan fàcil com ens ho "pinten" o, almenys, com jo em creia...

Hem parlat de molts conceptes: etnocentrime, relativisme, multiculturalitat, monoculturalitat, interculturalitat, dol migratori, el xoc de les civilitzacions, migracions, racisme, integració, etc., hem vist molts vídeos, hem llegit varis articles, hem descobert diferents materials...

Però, sobretot, hem parlat molt, hem pogut dir la nostra. No sé vosaltres, però jo acabo el curs (i la carrera) amb la sensació de que la meva opinió li importa a algú, cosa que no sempre ha sigut així, més bé quasi mai.

El fet de que haguem debatit tant sobre tots els conceptes de l'assignatura és el que més m'ha aportat, ja que aprendre dels demés em sembla d'allò més enriquidor.

Així que només em queda desitjar que tinguem sort i que, almenys, gràcies a aquesta assignatura, haguem aprés a respectar-nos més que em sembla que és una cosa que ens queda molt per aprendre a tothom.

Fins aviat!! :)

Sobre la Declaració sobre Seguretat Interior

Hola a tothom! L'altre dia a la classe varem estar parlant de varis temes molt interessants com els estereotips vers els inmigrants que trobem al nostre país, el debat existent entre igualtat i diferència, les polítiques segregacionistes relacionades amb el racisme, etc. L'Enric ens va parlar de la web de SOS Racisme: http://www.sosracisme.org/ Investigant sobre aquesta llei he trobat un article titulat "La firma de la Declaración sobre Seguridad Interior legitima el racismo institucional" (http://www.sosracisme.org/accions/comunicat.php?doc=168&cat=0), el qual és un comunicat que mostra el rebuig d'aquesta ONG a la Declaració sobre Seguretat Interior que volien firmar Zapatero i Sarkozy a través del qual s'incrementarà la coordinació policial en l'àmbit de la inmigració. Vosaltres també penseu que incrementar la polícia no és la mesura més adequada per "controlar" el procés migratori que "sofreix" el nostre país i la resta del món? Saluts a tots! Fins demà!;)

La sal de este mar

Soraya, de 28 años, nacida y criada en Brooklyn, decide volver a instalarse en Palestina, de donde su familia se exilió en 1948. Desde su llegada a Ramala, Soraya intenta recuperar el dinero que sus abuelos tenían en un banco de Jaffa, pero tropieza con la negativa del banco. Su camino se cruza entonces con el de Emad, un joven palestino que, a diferencia de ella, sólo desea una cosa: irse de allí para siempre. Para escapar de las tensiones ligadas a la situación del país, pero también para sentirse libres, Soraya y Emad deberán tomar su destino en sus manos, con riesgo de transgredir las leyes, y en ese camino que emprenden nos llevarán tras las huellas de su historia en la Palestina perdida.

Té bona pinta, haurem de veure-la;)

Apunts varis;)

Hola a tothom! Després d'un dia de classe i d'un que no hi havia però que va ser d'allò més mogut per a la nostra universitat... poca cosa tinc per dir!

En primer lloc us vull presentar una web que he trobat navegant per la xarxa: http://www.webislam.com/?idt=3506

L'enllaç és una entrevista al Xavi Sala el director del curt "Hiyab" que varem veure a la classe on parla de com va sorgir la idea per realitzar auqest curtmetratge, què es vol mostrar amb ell, etc.

A més, és una web molt interessant, ja que mostra varis articles relacionats amb l'islam i, molt especialment, amb la seva relació amb la dona.

Per últim, us presento un article que he trobat investigant sobre el "Síndrome de Ulises": http://www.elmundo.es/elmundosalud/2003/10/24/neuropsiquiatria/1067011256.html

En ell es parla de en que consisteix aquest síndrome, els símptomes, etc.

Espero que us interessi a aquells que us va cridar l'atenció, com va ser el meu cas.

Fins la setmana vinent;)

El mapa dels prejudicis

Segons ell a "España. Echamos siestas de dos horas, nos vamos de casa de nuestros padres a edades avanzadas y nuestras reacciones son viscerales. Eso sí, somos creativos y disfrutamos de la vida" (http://www.20minutos.es/noticia/241953/0/grandes/topicazos/mundiales/) Què penseu?

Per a més informació: http://blogoscoped.com/prejudice/

Algunes coses sobre el racisme

Hola gent!

La pel·lícula “Do the right thing!” que varem veure a classe el passat dijous 26 de febrer va servir com a introducció del tema que hem tractat aquesta setmana: el RACISME.

En primer lloc, hem donat una definició d’aquest terme el qual fa referència al rebuig a races (en quant a atributs físics) i/o a col·lectius. Això últim és molt important, ja que quan hi ha racisme sempre hi ha d’haver algun referent de grup.

Tot seguit hem definit paraules associades al racisme:

XENOFÒBIA: Es dóna quan existeix rebuig o por cap a persones o grups en concret que venen de fora. L’immigrant és la seva víctima.

MIXOFÒBIA: Es manifesta quan es té por a la barreja (mixofília és la paraula contrària, ja que significa “amor a la barreja”).

APOROFÒBIA: Rebuig al que no té res, al desposseït. L’autora Adela Cortina és la defensora d’aquest terme, ja que considera que aquest és el tipus de racisme més habitual. Això succeeix quan algú fa la suposició de que l’altre no té res, els inmigrants són víctimes freqüents.

HETEROFÒBIA: Es dóna quan es té fòbia al que no és com tu. Es podria dir que la pateix qui no és com tu.

A més de distingir els termes anterior, hem descrit les grans potències del racista:

1. Simplificació del discurs: A través de discursos simples i estereotipats aconsegueix un gran poder mobilitzador. (Per tant, el discurs pedagògic antiracista ha de ser el més complex possible aportant arguments totalment contraris al discurs racista).

2. Retorsió: L’Enric ens parla d’en Taguieff, l’antropòleg que va introduir aquest concepte, el qual fa referència a com el racista, després de simplificar el seu discurs , el retorça tot girant el seu argument, ja que, per justificar el que diu, torna a simplificar el discurs i el canvia.

Per últim, destacaré una sèrie de característiques (que varem explicar a classe), que descriuen com es genera el discurs racista (relacionades amb les condicions que s’han de donar per a que triomfi un discurs totalitarista):

- És capaç de crear vincles afectius amb la comunitat: emocions.

- Glorifiquen una causa que prenen com a revolució.

- Existeix un lideratge el qual es pres com a un referent ideològic.

- El reduccionisme causa el binarisme (bo o dolent) que genera els estereotips.

Fins molt aviat gent;)

"Do the right thing" ("Haz lo que debas")

Hola a tots i totes!

El passat dijous 26 de febrer, l’Enric ens va passar un vídeo amb talls de la pel·lícula “Do the right thing” (“Haz lo que debas”) rodada l’any 1989 i dirigida per en Spike Lee.

Parla de la vida a un dels barris més humils de Brooklyn, Bedford Stuyve, la població del qual és, majoritàriament, gent de “raça” negra que conviuen amb coreans, “portorriqueños” i italoamericans. Aquests últims posseeixen una pizzeria la clientela de la qual és de “raça” negra. A aquest lloc es desencadenen els fets que portaran al barri cap al racisme marcat per la violència.

És una pel·lícula molt divertida i interessant a la vegada que m’ha semblat d’allò més idònia per introduir el tema que estem tractant ara a classe: el racisme.

Per als que vulgueu veure la pel·lícula us la recomano, jo mateixa me la miraré perquè tampoc la he vist sencera.

Us fico uns vídeos amb escenes que varem veure a la classe per a que us feu una idea de per on van els tirs:

Per a concloure la pel·lícula apareixen dues cites textuals molt diferents de dos afroamericans molt coneguts:

La primera d’elles va ser dita per en Martin Luther King, el qual es posiciona totalment en contra de la violència. A continuació us mostro el més destacable de la cita:

"Como método por lograr la justicia racial, la violencia resulta, a la vez, poco práctica y inmoral. Resulta poco práctica porque es una espiral descendente que acaba con la destrucción total. (…). Es inmoral porque lo que busca es humillar al oponente más que buscar su comprensión; busca aniquilar y no convencer (…) porque se alimenta de odio y no de amor. (…) Sume a la sociedad en un monólogo en vez de promover el diálogo. La violencia acaba por destruirse a sí misma. (…)".

La segona, proclamada per en Malcolm X, és completament diferent, ja que es mostra defensor de la violència com a legítima defensa. A continuació trobem la cita sencera perquè se li pot treure molt suc:

"Pienso que hay mucha gente buena a América, pero también gente mala, y los malos son aquellos que parecen disponer de todo el poder y que están en esta posición por negarnos lo que tú y yo necesitamos. Delante de esta situación, tú y yo tenemos que conservar el derecho a hacer todo lo que sea necesario por acabar con una situación así. Esto no significa que yo defienda la violencia, pero tampoco estoy en contra de la violencia en legítima defensa, que yo denomino inteligencia".

Aquesta última cita m’ha fet reflexionar perquè, tot i que no m’agrada gens la violència, si algú vol maltractar-nos, per què no ens podem defensar? Què penseu vosaltres?

Espero les vostres opinions!

Sobre la diferència i altres termes...

Hola a tots i totes!

La sessió del passat 24 de febrer (disculpeu la tardança però no he pogut actualitzar abans) la varem dedicar, en primer lloc, a clarificar i definir una sèrie de conceptes:

SINCRETISME: Recull d’altres opcions, és a dir, incorporació d’elements culturals d’altres grups a la pròpia cultura.

MULTICULTURALITAT: Es dóna quan hi ha presència d’una diversitat cultural apreciable. Es tracta d’un terme poc utilitzat.

INTERCULTURALITAT: Implica relació i intercanvi (comunicació)entre cultures, per a que es doni de forma pròpiament dita ha d’existir un producte nou (“nova cultura”). Aquest terme s’utilitza més que l’anterior.

MULTICULTURALISME: Moviment que defensa la multiculturalitat. Terme que s’empra freqüentment.

INTERCULTURALISME: Moviment de defensa de la interculturalitat. Terme que s’utilitza menys que l’anterior.

El multiculturalisme, en vàries ocasions, es confon amb la defensa de la diversitat cultural, però són conceptes diferents. Ja que, la diversitat és un terme identificat amb un model etnocèntric al qual s’identifiquen les cultures diferents a la pròpia per tal de tractar-les.

Això m’ha fet pensar que mai m’ho havia plantejat així perquè a l’escola ens ho “vénen” d’una manera molt diferent que “t’arribes a creure”...

Per continuar, l’Enric ens va explicar tres teories sobre la promoció i abordament de la diferència. No obstant, abans de començar l’explicació de cadascuna d’elles, són necessàries dues premisses:

1. Acceptem la diferència. És evident que existeixen diferents cultures.

2. Acceptem la diferència com a valor humà. Se li dóna tractament educatiu i cultural.

Un cop conegudes les consideracions prèvies, passo a descriure les tres teories:

1. TEORIA DEL DÈFICIT: La diferència és vista com un obstacle, una mancança, un dèficit que genera desigualtats. Per resoldre-les hem de compensar-les mitjançant mecanismes per superar la diferència i, així, establir-nos problemes.

2. TEORIA DE LA RIQUESA: La diferència és vista com un guany, un benefici perquè coneixes altres cultures. Des d’aquesta teoria es defensa que la diferència es una riquesa (biodiversitat) que s’ha de protegir.

3. TEORIA DE LA TRANSFORMACIÓ: La diferència és una oportunitat de crear ponts i contrastos. La diversitat cultural t’obliga a plantejar-te la teva pròpia cultura, és a dir, s’ha de procurar mantenir un equilibri.

De les tres teories exposades tinc bastant clar que la que reflexa millor la nostra societat és la primera d’elles, vosaltres que en penseu?

Fins aviat!

Sessions 17 i 19 de febrer del 2009

Hola a tots i totes!

Començo el meu relat setmanal sobre el que ha succeït a la classe...

Les dues sessions d’aquesta setmana han estat molt diferents:

La primera d’elles ha servit per presentar-nos materials relacionats amb l’assignatura: lectures, pel·lícules, obres de teatre, etc. Ha resultat una activitat interessant, sobretot, perquè ens ha servit com a font d’inspiració per a molts, ja que ens ha animat a ser nosaltres mateixos els que fem propostes similars a les realitzades a classe.

La segona sessió ha estat la primera de caire teòric, ja que hem començat a estudiar les relacions que es poden donar entre les diferents cultures considerant que aquestes són estàtiques i no dinàmiques (aquesta és l’única manera d’entendre aquestes concepcions teòriques).

La teoria sorgeix des d’un punt de partida el qual considera que tothom parla des d’una posició, és a dir, des d’uns referents culturals el quals són apresos i contradictoris alhora. És gràcies a aquestes contradiccions que es pot parlar de diàleg i relació entre cultures i de dinamisme de les cultures.

Aquestes posicions són, bàsicament, dues:

1. ETNOCENTRISME (“sóc superior”): on mana el punt de vista propi. Es manifesta de diverses formes:

• Particularista i autocomplaent: visió fonamentalisme. Existeix un aïllament de la resta.
• Universalista i complaent: es tracta d’una visió evolucionista on la cultura occidental és vista com a model.
• Etnocentrisme càndid: sense crítica, que no es deté a pensar en el tema.
• Etnocentrisme crític: antiracista, procura cercar la identitat pròpia,

2. RELATIVISME: es dóna quan no existeixen punts de comparació. També es manifesta de vàries maneres:

• Incompatible: creuen que les cultures no poden conviure.
• Irreductible: les cultures no es poden comparar.

Arrel de la presentació d’ambdues posicions ens l’Enric ens ha plantejat un interrogant: quina seria l’opinió de la gent si preguntessin si creuen que les cultures són comparables?

Buff!quina pregunteta Enric...Jo crec que si que ho són, encara que n’hi ha que sembla molt difícil, però el que pensi la resta de la gent, segurament, serà molt diferent del que pugui pensar jo:)

Per acabar la setmana, hem conegut els resultats que es donen al posar-se en contacte diferents cultures:

• Assimilació (etnocèntric): la meva cultura és la millor i l’altra està obligada a adoptar-la: orgull ètnic (fonamentalisme).
• Naturalització (etnocèntric): es dóna quan l’altra persona accepta altra cultura voluntàriament.
• Biculturalitat (relativista): existeix una hibridació, ja que hi ha competència entre cultures.
• Multiculturalitat (relativista): es dóna competència entre cultures: mestissatge.
• Interculturalitat: competència global. Integració: universalisme. Equilibri entre cultures.

La veritat és que són termes interessants però complicats alhora perquè són semblants i diferents alhora. Mai m’havia parat a pensar que existien tants conceptes relacionats amb el tema.

Fins aviat people!

"Oriente es oriente"

Hola a tots i totes!

Durant aquesta setmana a classe hem parlat de diversos materials (llibres, pel·lícules, etc.) relacionats amb l’assignatura.

Per aquest motiu, i veiem que alguns dels meus companys també han realitzat les seves recomanacions a través dels seus blogs, m’he animat a recomanar una pel·lícula que vaig veure fa un temps i que em va encantar: Oriente es Oriente.

Oriente es Oriente (East is East) és una comèdia dirigida per Damien o’Donnel que va ser estrenada al gener de 1999. Tracta un tema bastant controvertit, ja que parla d’una religió (i cultura) bastant ”polèmica”: la musulmana.

La pel:lícula mostra la vida d’una família governada amb mà de ferro pel seu patriarca:en George Khan (apodat “Gengis” pels seus fills), un orgullós pakistanès propietari d'una freiduría de peix i patates (la típica “fish and xips” britànica). “Gengis” creu que està criant als seus set fills perquè siguin uns pakistanesos respectables, però visquent a Salford, nord d'Anglaterra, al 197, aquesta és una tasca que resulta d’allò més complicada. Ella, l'esposa anglesa de George, a pesar que ama i intenta a honrar al seu marit, també desitja que els seus fills siguin feliços. Els fills d'Ella i George es resisteixen a caure en el parany d'uns matrimonis concertats. La seva aspiració és ser ciutadans d'un món modern i alliberat.

És una pel·lícula molt divertida que reflexa, clarament, com el pare intenta imposar la seva religió als seus fills i com ells no ho volen. Això m’ha fet plantejar-me varis dubtes:

- Es pot imposar una cultura?

- Com influeix la societat en la cultura de cadascun de nosaltres?

- Resulta molt difícil una relació entre persones de diferents cultures, per què és així si cadascun hauria de respectar la cultura de l’altre?

Són tantes les preguntes sense resposta que la llista aquesta es faria interminable i ens passaríem hores i hores debatent-les.

Recomano que mireu aquesta pel·lícula (si no la trobeu demanar-me-la i us la gravo) i que feu a una ullada a aquest enllaç: http://www.aragob.es/san/cineysalud/descargas/orienteprofe.pdf al qual trobareu una guia didàctica molt interessant amb la qual analitzar i treballar mitjançant aquesta pel·lícula.

Ens veiem el pròxim dimarts!

Sessions 10 i 12 de febrer del 2009

Hola a tots i totes!

A aquestes dues primeres sessions de l’assignatura hem intentat donar-li significat a un terme d’allò més complicat: CULTURA.
El principal problema amb que ens trobem a l’hora d’intentar definir aquesta paraula és que la seva delimitació és d’allò més complicada. Per aquest motiu, quan l’Enric ens ha preguntat sobre que pensem que és la cultura cadascú ha dit una idea que, potser, no s’assemblava en res al que havia dit un altre.
Després del debat generat, una de les poques coses que ha quedat clara és que dintre d’una societat podem haver-hi vàries cultures.
Tot seguit, hem intentat exemplificar el que NO és cultura i, com era de suposar, va ser gairebé impossible, ja que si no sabem definir el que és la cultura, resulta molt difícil saber el que no ho és.
Els antropòlegs tracten d’aclarir-nos tots aquests conceptes relacionats amb cultura mitjançant l’estudi d’aquestes, no obstant, els queda molt camí per recórrer.
No hem sabut donar un significat de cultura però sí hem distingit dos termes molt semblant entre ells: ètnia i raça. La ètnia fa referència a la llengua, la religió, etc. d’una comunitat i la raça al seus trets físics i atributs externes (fenotip, taxonomia.
Continuant amb la sessió, hem contraposat cultura i natura tot tenint en compte el concepte de civilització. És a dir, la cultura està relacionada amb la civilització, posat que aquesta respon a una estructura política com és l’Estat el qual darrera té una idea de progrés contraposada a la natura, ja que la cultura pretén civilitzar als bàrbars o salvatges que surten de la natura.
Per últim, a la primera d’aquestes dues sessions, hem definit dos termes semblants, però molt diferents, als quals “pot haver-hi” cultura:

• SOCIETAT: Grup de persones que comparteixen un mateix hàbitat al qual es creen una sèrie de relacions d’on surt la política.
• COMUNITAT: Grup de persones que comparteixen un hàbitat i unes creences. Aquesta és la paraula més semblant a cultura.

Per començar la segona de les sessions, hem analitzat les diferents definicions de cultura que podem trobar a http://es.wikipedia.org/wiki/Cultura. D’aquest anàlisis es poden destacar diferents aspectes com:

• Hi ha més d’una cultura dintre d’una societat.
• És més apropiat parlar de poble o comunitat que de societat.
• La cultura implica un sentiment de pertinença.
• Etc.

A més, l’Enric ens ha parlat de la teoria que busca estructures comunes entre les diferents cultures: l’ ESTRUCTURALISME.
L’antropologia busca els elements comuns entre diverses cultures, ja que tota definició de cultura deixa alguna idea fora: és exclusió. Per això l’Enric ens ha parlat de definicions de cultura que donen antropòlegs que hem de conèixer:

• TYLOR (1871): Defineix la cultura com a un conjunt de creences.
• BENEDICT (1934): Veu la cultura com un element que uneix als humans: relacions, etc.
• MALINOWSKI (1931): Parla de la capacitat del éssers humans per crear cultura, és a dir, la veu com a un artefacte humà. Es tracta d’un enfocament clarament materialista.
• WHITE (1959): Per a ell la cultura és el conjunt extern als humans, és a dir, allò que no és somàtic (extracorporal). A partir d’aquí tot es vàlid:RELATIVISME.
• LÈVI-STRAUSS (1949): Desenvolupa una teoria estructuralista la qual creu que la introducció d’una nova estructura fa que la cultura es modifiqui.

Per últim, l’Enric ens ha proporcionat una sèrie de qüestions a plantejar-nos per tal d’ajudar-nos a identificar elements comuns i diferenciadors entre les diferents cultures:

• Com podem captar l’essència d’una cultura? És a dir, com interpreto el que m’expliquen les persones sobre la seva cultura.
• Fins a quin punt podem dir què és una cultura?
• Podem valorar cultures bones / dolentes, fortes / dèbils? Com?

Fins a un altra:)